Un rei familiar al barri de Sants
Escrit per 5 A taula | La Vanguardia
Un rey familiar en el barrio de Sants.
Arturo és un clàssic restaurant de barri, que ofereix una cuina familiar i de mercat a una clientela fidel que valora la senzillesa.
Sants is not Barcelona”, es pot llegir en un bloc a internet, però malgrat aquesta asseveració, el cert és que de fet i de dret el municipi de Sants es va annexionar a Barcelona a finals del segle XIX.
Una gran ciutat sol ser gairebé sempre el resultat de l'annexió dels municipis circumdants. Des de principis del segle XIX el creixement industrial i demogràfic de Barcelona va córrer paral·lel al dels diversos municipis que la circumdaven, els quals es beneficiaven de la dinàmica de la ciutat. Després de l'Exposició Universal del 1888, Barcelona, obsessionada amb el model europeu, necessitava créixer i va plantejar l'absorció dels municipis que l'envoltaven. Aquests, liderats per Gràcia, es van oposar al projecte, igual, és clar, que Madrid, que temia perdre la seva condició de més ciutat d'Espanya.
Amb l'annexió el 1897 de Sants i cinc municipis més circumdants, Barcelona va quintuplicar la superfície del seu terme municipal i va augmentar un terç la seva població. A principis del segle XX Sants tenia 20.000 habitants i era un municipi de marcat caràcter industrial. Actualment, el districte Sants-Montjuïc té al voltant de 180.000 habitants, i és el més extens de Barcelona amb una superfície de 2.090 hectàrees, que equival a la quarta part del terme municipal.
Molts dels barris barcelonins, encara que plenament integrats a la Gran Barcelona, segueixen tenint una destacable vida pròpia, bàsicament en les facetes festives i culturals, i Sants és també en aquest aspecte un barri molt singular. Els que han nascut o viuen a Sants se senten i exerceixen de santsens. La tranquil·litat dels seus carrers, la idiosincràsia dels seus comerços, la importància de diverses entitats de l'anomenada societat civil com poden ser la Unió Ciclista de Sants, organitzadora de la Volta Ciclista a Catalunya, o la delegació de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC ), els grups teatrals del Centre Catòlic, i de Sant Medir i un llarg etcètera, imprimeixen caràcter al districte.
Un municipi, barri o districte important sol tenir com a mínim un restaurant de referència, ia Sants hi podem trobar l'Arturo.
Arturo Jansá treballava al Liceu de Sants, famós bar d'un centre recreatiu-cultural, seu de diverses entitats, entre les quals hi ha el Billar Club de Sants. Aquest local també era lloc de trobada de persones amb inquietuds cíviques.
El 1972, Arturo decideix deixar el Liceu, i amb la seva dona, Eulàlia Canals, muntar un bar de vermuts, acompanyats de productes enllaunats (olives, escopinyes, cloïsses etcètera).
Fer el vermut era una tradició molt arrelada fa 40 anys. Solien prendre'l uns al matí, altres al migdia oa la tarda, i alguns a la nit al sortir dels tallers. Però el bar va anar ampliant tant el continent com el contingut, i Eulàlia al capdavant dels fogons va començar a preparar plats de cuina familiar i de mercat, ja que eren i són els mateixos que preparava a casa seva.
A Arturo la carta és gairebé inexistent. Un molt eficient servei de sala, tots vestits informalment de negre, va cantant els plats del dia, entre els quals destaquem unes delicioses faves a la catalana amb botifarra, calamarsons de platja amb cigrons, gambes de Llançà a la planxa, fesolets negres amb ceba i anxoves del Cantàbric, mandonguilles amb sípia, llenties amb llamàntol, fesols de Santa Pau amb cansalada ibèrica, o un autèntic pollastre de corral, amb rovellons de botó i prunes. Aquests dies poden prendre's també excel·lents assortits de bolets, que si no són del país almenys són nacionals, i en temporada, calçots arrebossats, carxofes a la brasa o amb pernil, i figues amb pernil.
Arturo Jansá és un home poc comunicador. A la sala el complementa el seu fill Carles, d'una extraordinària afabilitat, ia la cuina, la filla Anna i la cosina Montse.
Una de les especialitats de la casa i així resa la targeta de visita, són les carns a la brasa, entre les quals destacaríem la costella de bou, l'esquena de cabrit, o bé els filets i els entrecots, tots procedents de vedelles de Girona.
Un punt ia part mereix el peix: bon marisc, navalles, canyilles, cloïsses, tallarines, etcètera, cua de rap a l'all cremat, raps de diferents mides, calamars frescos, llenguado i lluç entre d'altres. Semblen tots acabats de sortir de la barca. Entre les postres casolanes hauríem de destacar la crema catalana i un bon assortiment de sorbets, i en temporada, panellets, coca...
Un regular celler on predominen els vins de Rioja i del Penedès.
Arturo és un d'aquests restaurants senzills i poc coneguts, però que en visitar-los a tots ens ve de gust la qualitat de la seva cuina i del seu servei.
